Vivim en Ciutats Intel·ligents?
Debatem sobre el concepte de Smart City i sobre com dirigir-nos cap a un futur digital.
La jornada #EnModoAvión “Lògica humana per a Smart Cities”, organitzada per Ciutadans Digitals i Cuatroochenta amb la col·laboració de Pavasal i València Plaza, ha comptat amb la participació d’experts i expertes en l’àmbit de la tecnologia, les humanitats i la investigació com Antonio Rodríguez de les Heras, Bianca Dragomir, Ramón Ferri i Joan Olmos. Un debat moderat per Mariola Cubells.
El passat desembre #EnModoAvión ens va permetre reflexionar sobre el model ideal de Smart City i que s’ajusta a les necessitats de les persones, permetent construir un món més habitable i sostenible.
Iniciàvem la jornada preguntant-nos si vivim en una ciutat intel·ligent, reflexionant sobre el canvi social que ha suposat la tecnologia i la transformació de la forma en què ens relacionem a partir de les innovacions digitals propostes pels avanços tecnològics. Quin percentatge de la població té accés a la tecnologia?, Existeix una desconnexió entre individus per la falta d’habilitats digitals?, Es poden crear entorns digitals humanitzats?
Els i les ponents d’aquesta jornada donaven resposta a totes aquestes preguntes plantejades per part de la moderadora, generant un espai per al debat i intercanvi d’opinions.
L’evolució de les ciutats
La tecnologia ha facilitat la nostra mobilitat en els últims anys, no obstant això les grans concentracions d’individus continua donant-se en l’entorn urbà i digital.
“Som éssers en xarxa”
Per a Antonio Rodríguez de les Heras, les ciutats futuristes plasmades al cinema, presenten una visió apocalíptica del que suposa una Ciutat Intel·ligent. Si bé hem construït una societat on les relacions socials han canviant, difuminant-se la línia que separa la interacció física de la interacció digital; de les Heras confia que existeix una “revolució cultural” capaç de promoure un ús tecnològic responsable.
Un futur socialment sostenible
“Resulta imprescindible posar en primer pla les qüestions ètiques”
Joan Olmos defensava la necessitat d’establir valors de respecte i equilibri, de manera que l’accés a la tecnologia i a les pròpies ciutats digitals, siga possible i igual per a tots. Establir mesures respectuoses amb el mitjà i la gent per a crear ciutats habitables.
La tecnologia humanitzada
Per a Bianca Dragomir, la digitalització ha propiciat que les ciutats evolucionen de ser entorns freds i distants, a ambients compartits i pròxims. Com Bianca indicava:
“Hem de ser capaços d’orquestrar aquesta tecnologia de manera lògica i humana per a propulsar les Smart Cities”
La personalització dels serveis tecnològics
La nova digitalització de sectors i àrees empresarials han permés crear serveis personalitzats, adaptant-se als interessos de la ciutadania i tractant d’aportar respostes més ràpides les seues necessitats.
Com comentava Ramón Ferri, s’han creat serveis municipals i s’han establit estratègies de desenvolupament en diferents àmbits gràcies a la tecnologia, respectant sempre la privacitat i la protecció de dades dels usuaris i les usuàries.
“La digitalització permet personalitzar els serveis i millorar per al bé comú”.
Les Smart Cities són sens dubte l’evolució natural de la simbiosi social-tecnològica; aplicar la tecnologia a certs aspectes de la vida diària ens proporciona eines noves i de ràpida resposta, a més facilita moltes de les nostres gestions quotidianes. No obstant això, establir una estratègia de futur de manera que posem el focus de la innovació en la sostenibilitat i igualtat, és a les nostres mans.
Apostem per un desenvolupament digital responsable.
Albúm #EnModoAvión
